DEIXAR
ANAR
Quan perds una persona és quan
realment te n’adones de quan l’estimaves. Però la deixes anar.
Quan es perd un bé material que
ha format part durant molts anys de la teva vida és quan te n’adones del valor
que tenia per tu. Però ho deixes anar.
No hi ha res permanent, tot
fluctua, tot el que està en el món de la matèria és impermanent . I quan ja no
hi és, ho deixes anar.
Quan algú et fereix. Perdones i
ho deixes anar.
Tant sols t’alliberes del dolor
quan l’ acceptes, et rendeixes i el deixes anar.
Deixar anar les pors, els dogmes,
les creences, les ensenyances, els judicis, les experiències, els records....les expectatives.... i t’alliberes
de debò.
Deixant anar amb AMOR.
