OBSERVANT
En el transcurs del temps, el que
nosaltres entenem per temps, apareixen circumstàncies, fets i problemes que ens
desharmonitzen i ens fan trontollar. Són vivències moltes vegades desagradables,
doloroses i que provoquen patiment. Qui més qui menys ha tingut algun problema
o experiència dolorosa important a la seva vida. Són aquests moments més
difícils els que proporcionen intensitat a la vida i presència. Són
experiències que no podem desaprofitar per créixer.
Aquests entrebancs contenen un
misteri intrínsec que només es pot acceptar i comprendre des d’una visió no
ment. Des d’un punt de rendició. Observant.
Contemplar i observar un fet, una
paraula, un problema des d’un espai de no judici permet eixamplar la comprensió
del per què ha succeït, de què ens ha mogut a arribar aquí i quin missatge
porta incorporat.
És evident que per poder tenir
aquesta comprensió cal espai, cal presència i cal una actitud d’observador del
misteri. Com s’han mogut uns fils que han provocat les circumstàncies, les
persones i el moment adequat per què allò succeís.
Una actitud observadora des d’una
profunda consciència permet una acceptació de la vida i dels seus misteris que
no es pot entendre amb la raó. Llavors la ment i la raó deixen de tenir
utilitat. Per què la ment i la raó volen dirigir, controlar, planificar,
preveure i entendre i això s’escapa de tota comprensió lògica.
Només deixant que les coses siguin,
no volent dirigir-les, no fent interpretacions, permetent que les coses es
donin i fent possible aquest espai per què es manifestin llavors et tornes un
observador de la teva vida i es produeix la gràcia del joc de viure.
Des d’una altra visió molt més enriquidora i comprensible.
Observant les nostres emocions i
la nostra reacció davant el fet ajudarà a l’autoconeixement a adonar-nos de
quina tecla toca allò dins el nostre magatzem de memòries i com es desencadenen
reaccions de vegades incomprensibles. A partir de l’observació de com ens
sentim i què ens desperta dins nostre i permetent que es manifesti, sigui el
que sigui (ràbia, por, indignació,...) podrem travessar-ho i aprendre d’allò
que passa i el resultat serà més profitós que si no volem sentir el que sentim,
ho tapem i fugim de l’emoció. Un mateix és el millor mestre si donem valor a
com ens sentim amb el que passa, per petit que sigui el detall. Tot és digne de
ser observat per aprendre, tot és útil.
Llavors els problemes es
converteixen en eines de creixement i
aprenentatge.
I permetem que la vida es
manifesti en tota la seva magnificència i amplitud.
