VIURE SENSE BALANÇA

Anem per la vida controlant, valorant, sospesant, projectant, calculant... això m’agrada i això no, això em fa feliç i això no, això ho vull i això no, això em convé i això no, aquesta persona és bona i aquesta no, això està ben fet i això no, ..... Per ser feliç necessito això i allò, quan sàpiga fer això llavors ho faré bé, he d’aprendre això per ser algú, per assegurar un bon futur, ...quan tingui tants diners llavors estaré tranquil,....i així anem per la vida.

Vivim condicionats pel valor que donem a les coses. Calculant sempre. Sospesant sempre. La raó és la reina de la nostra ment. Una ment molt concreta que utilitzem per valorar-ho tot.

Estem bé quan en la balança pesen més les coses positives que les negatives. Quan surt bé estem satisfets i quan surt malament ens frustrem i no ho acceptem. El resultat és el patiment constant. Si és bo tinc por de perdre-ho i quan és dolent sento dolor i sofriment.

I si per un moment guardéssim la balança i tot fos interessant de viure, tot tingués el seu valor propi, sense jutjar-ho com a bo o dolent, on tot tingues un sentit, un per què, i no intentéssim canviar-ho ni tant sols entendre-ho?

Podria ser que llavors la vida fos més plàcida, més senzilla, més coherent, més tranquil·la, més lúcida, més harmoniosa?

Naixeria dins nostre una felicitat intrínseca que no dependria de res?

Podria ser que nosaltres mateixos fóssim tant magnificents que la vida fluís de forma més fàcil, sense esforç, amb alegria de viure i sense patiment?

I si el sofriment vingués donat per culpa de la balança que portem sempre a la ma?