CUIDAR LES FLORS

Aquesta és una de les frases més aclaridores per mi de la relació i de la influència que exerceix la natura en nosaltres i de com la necessitem.

“Dependemos de la Naturaleza no solo para nuestra supervivencia física. Tambien necesitamos a la Naturaleza para que nos enseñe el camino de casa, el camino de la prisión de nuestras mentes. Nos hemos perdido en el hacer, en el pensar en el recordar, en el participar y hemos olvidado lo que las rocas, las plantes y los animales saben. Nos hemos olvidado de ser.”

                                                                                                                           ECKHART TOLLE

 Després de creure que som superiors a la natura,  que podem dominar-la, de maltractar-la i d’aprofitar-la pel nostre interès, els humans hem perdut aquesta relació amb ella, ja comença a ser hora que ens adonem que som natura i és la nostra pròpia essència. El contacte amb la natura i la seva bellesa continua sent una necessitat bàsica, com ho són els aliments naturals.

Hi ha una dimensió emocional més enllà de tot enteniment. Quan es cultiva un hort o un jardí o quan es passeja per un bosc, se sent que la vida esta feta de coses senzilles, de matisos, d’olors, de vida, és un estimulació dels sentits. Es pau, és acceptació és connexió amb la terra i amb un mateix.

La bellesa d’una flor, la part més elevada de nosaltres mateixos. Ens mostra i expressa el que som en realitat. Tots sense excepció.

Però al portar una màscara (personalitat) no ho sabem. El treball està en contactar amb aquesta realitat i poder practicar-la en la vida quotidiana, en cada acció i en cada pensament. Nascuts del cor. Per ser nosaltres mateixos com som en realitat.

Les flors i la natura en general ajuden a fer aquest procés de creixement interior. Gaudim d’ella i aprofitem-ho! És un regal!

Del llibre MORIR PARA SER YO

EPÍLEG

Antes de terminar quiero dejarte unes palabras finales.

Recuerda siempre no delegar tu poder. En vez de eso, entra en contacto con tu própia magnificencia. Y en cuanto a encontrar el camino correcto, cada persona tiene el suyo. La única solución universal que tengo es que te ames a ti mismo incondicionalmente y que no tengas miedo de ser tú mismo. Esa es la lección más importante que aprendí en mi ECM, y creo sinceramente que, si siempre hubiera sabido esto, para empezar, nunca habria tenido cáncer.

Cuando somos fieles a nosotros mismos, nos convertimos en instrumentos de la verdad en este planeta. Como todos estamos conectados, tocamos las vidas de todos los que nos rodean, que a su vez afectan a las vidas de otros. Así, nuestra única obligación es ser el amor que somos y permitir que nuestras respuestas surjan de nuestro interior, de la forma mas apropiada para nosotros.

 Finalmente, nunca me cansaré de repetir lo importante que es que disfrutes de ti mismo y de la vida sin tomarte a ti mismo ni la vida demasiado en serio. Uno de los mayores defectos de muchos sistemas espirituales tradicionales es que a menudo nos conducen a tomarnos la vida demasiado en serio. Y a pesar de que ya sabes que detesto crear doctrinas, si alguna vez tuviera que crear un conjunto de principios para recórrer el camino espiritual hacia la curación, el número uno de mi lista sería que hay que reírse tan a menudo como uno pueda a lo largo del día y todos los dias y preferentemente de uno mismo. Eso estaria, sin duda, muy por encima de cualquier forma de oración, meditación, mantra o cambio de dieta. Los problemas del dia a dia no parecen tan grandes cuando se ven a través del filtro del humor i del amor.

En esta era de las tecnologias de la información, nos bombardean con noticias a velocidades de vértigo. Vivimos  en una época de mucho estrés y temor, y mientras nos dedicamos a protegernos de todo lo que creemos que està “ahí fuera”, nos olvidamos de disfrutar de nosotros mismos y de cuidar lo que llevamos dentro.

Nuestra vida es nuestra oración, es nuestro regalo para este universo; y los recuerdos que dejemos aquí cuando algun día abandonemos este mundo seran nuestro legado para nuetros seres queridos. Nos debemos a nosotros mismos y a todos los que nos rodean ser felices y expandir esa felicidad a nuestro alrededor.

Si podemos ir por la vida armados de buen humor y de la comprensión de que somos amor, estaremos ya entre el pelotón de cabeza de este juego .¡Añadámosle a la mezcla una buena caja de bombones y sin duda tendremos la fórmula ganadora!

Te deseo que disfrutes mientras te percatas de tu magnificencia y aprendes a expresarte en el mundo sin miedo.

¡Namasté!

               

                                                                                                           ANITA MOORJANI

EL COLOR DE LA VIDA

Hi ha un color que no tothom és capaç de veure. Hi ha un misteriós color que alguns no saben ni que existeix.

Aquest és el misteri de la vida. El misteri de la felicitat. El misteri de l’alegria. El  misteri de la pau. Però no una pau i una felicitat efímeres, si no una pau permanent constant. Interna. Profunda. Misteriosa....embriagadora.

Es aquí on volem arribar és aquí on tots desitgem instal·lar-nos.

Un instant, present, ara, aquí. Un moment de silenci interior i de contacte amb qui de veritat som, això dona pistes d’aquest misteri , d’aquest color.

Per saber que és, cal parar i sentir que el camí és fàcil, que el camí és com és i que no cal resistir-se al que és.  Quan posem resistència, quan planegem i planifiquem massa, quan pensem massa i quan el futur té mes importància que el present perdem la connexió..

Quan la por s’apodera del moment, quan la ment no para de jutjar, quan no estem en calma. Es difícil sentir pau interior i veure la vida del color preciós que és.

El temps no és real. Si vivim en el temps,veiem que és canviant, és inestable, és vulnerable, és sensible, és  emocionalitat  pura, és por,  és insegur,.... Però quan ja no mirem el temps, quan ja no mirem només cap a fora i practiquem aquesta presència de l’ara i aquí amb el que tinc, amb el que faig, tal com sóc. Apareix una nova visió de la vida, una nova dimensió, un nou color, uns nous ulls que la miren. Una acceptació de tot i de tothom, amor infinit, pau interior, tranquil·litat, i no expectatives programades per una ment, poruga i malalta. Confiança en que allò que hi ha és el que més m’ajuda, el que necessito per aprendre i avançar, el que em fa créixer interiorment i el meu mestre. I el millor regal que podem fer aquestes festes és viure  en aquesta pau i calma interior.

El misteriós nou color és un brillant lluminós i acollidor blau pàl·lid. Que demà pot ser rosa intens, demà passat pot ser lila i avui a la tarda pot ser groc o taronja. Canviant, fluint, brillant i preciós color del regal de la vida, la bellesa  a tot color. Només importa realment el que vivim ara, avui,  tal i com és.