divendres, 29 de setembre del 2017

SIMPLEMENT

Ara és el moment més poderós que tenim, no hi ha res més. Simplement això. Donem voltes i més voltes i busquem sense parar, sentim buidor i busquem i busquem. Treballs espirituals, proteccions, pors de tothom, judicis, mals preludis, ens fan esclaus de  les nostres propies pors. Nosaltres tenim força poderosa sobre tot. Des de la força de l’amor.

Simplement somriure el moment que visc, fixo la ment en allò que faig, em centro, no ho jutjo, no ho classifico, no ordeno,....no projecto. Simplement faig i gaudeixo del que faig,

No hi ha pressa, sento i permeto sense jutjar el moment. Sense mirar hora ni temps, no expectatives,  gaudir del fet de viure. Agrair  el que tinc, oblidar allò que  falta.

Sigues feliç ara per un moment i podràs ser-ho sempre més.

No pensis, sent i prou. Deixa espai. No creguis en res. Olora, toca, escolta......mira... encantat....
Tot està aquí mateix.  Tot està bé. Tot és fàcil. Tot sense pressa. Tot es pot acceptar. Tot es pot permetre. Tot és complert. Tot és.

Tot és bellesa. Bellesa dins de cada persona. Camuflada però allà està. Mira i la veuràs. Mira sense mirar. El tresor és a l’interior.

No cal fer res, només despullar-nos de les falses creences, de les etiquetes, judicis i mals pensaments. Llavors apareix el que som de veritat i llavors sabem que no hi ha res a fora, que no hi ha res a fer. Que tot és dins. Que ja ho sabem tot.  Alliberació de les cadenes que ens empresonen dins uns personatge, fals i malalt.

Obrir la ment a tot ,confiar en la vida, creure en nosaltres, prendre el poder de la nostra vida ara mateix. Just aquí i ara és el lloc i el moment de ser feliç.

 Ser feliç és una decisió. No cal res extern. No cal esperar a res. No cal tenir res. Atreveix-te a provar-ho, és un clic.

Excuses, pors, paquets del passat, emocions implantades, ments accelerades, tòxics mentals i alimentaris. Moltes coses poden fer que no et decideixis a fer el que sents, a creure en tu.

Tu ets el més important, tu pots canviar el món, tu pots fer que visquem tots  millor, tu ets poderós. Canvia tu i canviarà el teu voltant.

 SÓC+ÉTS+SÓM

Tot el que importa es ara mateix. Es dins teu. Obre el cor. Obre´l de bat a bat. Mira´t i mira més enllà de tu. Mou-te i mou les peces de la teva vida. Sent i escolta el que sents. Escolta´t i sent profundament el que escoltes. Gira la vida i mira-la del revés. Veuràs alguna cosa que no sabies. No pensis, para´t, respira i sent. Fes-te preguntes, no facis preguntes.

Parla´t, no parlis. Escolta el silenci entre els teus pensaments.

Allà, qui sap a on serà la veritat. Qui la té. TU. Només hi ha la teva veritat. No serveix per a ningú més. Es propietat teva. Sigues tu mateix. Com ets. No com voldries ser. I així seràs tu de veritat.
Quantes coses hem après que no serveixen per res.  Previsions sense sentit. Pors sense motiu. Res a fer, res a dir, res a parlar. Només espai interior que és saviesa perfecte. Superant tota lògica. Superant tot temps.

Simplement és això que ara veig, visc, contemplo i admiro. Simplement sóc un ésser meravellós complert i perfecte. Lluminós i creador.

Simplement viatjo sense pes. Jugo amb la vida, sense pressa. Admiro les circumstàncies. Ric amb els sons. Palpito amb la bellesa de la natura. Admiro les cosetes petites.

Simplement visc.

Ara ja sé. Ja ho sé tot. no em cal res més.

No busco més.

 Simplement “SÓC” i tu “ÉTS”.....i tots “SÓM”



divendres, 15 de setembre del 2017

LES MANS

La vida està a les nostres mans, i elles són les millors eines de que disposem. Són la materialització de la nostra creativitat, dels nostres projectes. Son perfectes.

Què podem fer amb les mans? Doncs més coses de les que imaginem.

Podem mostrar el nostre amor a través de les carícies, permetre la tendresa, tocar i palpar el cos..... . Poden sanar,  transmetre energia sanadora, regeneradora, canalitzar aquesta energia per harmonitzar i equilibrar el nostre ésser. . Poden fer massatges terapèutics per tot el cos,  pels peus,..... Poden crear bellesa; l’art en infinitat de formes fruit de la inspiració;, pintura, escultura, arquitectura,... Poden recollir de la natura plantes medicinals i fer preparacions  terapèutiques, recollir essències florals. Poden cuidar un hort i un jardí, plantar i recollir verdures, recollir fruita,... Poden escriure llibres i a partir d’ells aprendre. Poden construir cases i camins per arribar a tot arreu, construir mobles i decorar les cases. Poden cosir i fer peces de vestir i d’abric. Poden fer llenya per escalfar-nos.  Poden cuinar plats deliciosos i sans que ens mantindran forts i vitals. Poden donar i oferir ajuda, poden sembrar llavors de llum que tard o d´hora germinaran.
Donar, donar i donar, res més. La vida és un regal que ens ve donat on hem d’aprendre i experimentar amb les pròpies mans.

Les mans són les eines , els instruments que materialitzen els nostres pensaments, il.lusions i desitjos. Emanen energia transformadora, generadora de vida i de salut. Aprofitem aquest potencial i admirem aquest regal.


En agraïment a les meves mans.

dimarts, 12 de setembre del 2017

EL DRET A decidir

Aquesta paraula està de moda. Queda molt bé utilitzar-la. Però realment sabem què significa? Som capaços  de fer-la servir de veritat i aplicar-la per tot a la vida. La posem en pràctica? O és senzillament un concepte teòric molt bonic?

Per mi triar és equivalent a lliure albir, a llibertat, a decidir lliurement, a acceptació i a respecte. Es la base d'una vida feliç.

Hi ha una paraula que potser també utilitzem i sabem molt bé què és però que no sabem detectar-la fàcilment quan entra i s’apodera de nosaltres. Es la por.

La por és sutil, se sap disfressar bé i es camufla en diferents formes. Ens manipula el pensament i ens sumergeix en la boira. No veiem clar. La por s'encomana, s'apodera de l'ego i et fa creure que és la teva opinió o que ets tu mateix. S'ancla fort a la vida d'una persona i el fa esclau d'ella. Es un recurs fàcil ja que l'hem mamat de petits. I el pitjor és que et roba energia, felicitat i la llibertat. Et fa creure que la vida és dura i que s'ha de patir, que és una obligació viure des del sofriment, per que sino no som prou bons. Es projecta en el futur i treu recursos del passat per tenir raó. Sotmesos a la por no tenim lliure albir, no tenim llibertat i no podem triar.

La por et paralitza, no et deixa avançar et fa sentir culpable i et fa sentir un irresponsable si no et sotmets a ella. Fa malpensar dels altres i et fa sentir sol. Separa. Alimenta la ira, la irritabilitat i la crispació. Es com una taca d’oli que allà on està ho emmerda tot. Et fa esclau i fa esclaus als del teu voltant.

Però ser lliure és prendre responsabilitat. Es fer-se responsable de les teves decisions. Hi ha qui té por de fer-se responsable de la seva vida. Por d´equivocar-se i es fa depenent d'altres que decideixin per ell a canvi de la seva “seguretat” De vegades pot ser un recurs per anar fent, anar sobrevivint i seguir sense criteri. Sense canviar res. I dir "no puc".També és una elecció.

Però hi ha un altra camí. Que és mirar-la de lluny, quan la reconeixes pots triar enganxar-t´hi o no. Pots veure-la venir. Pots allunyar-te allà on sigui. Es una energia externa a la persona, no és la persona pròpiament. Per tant cadascú pot triar separar-se d’ella, divorciar-se d'ella i ser lliure.

Hi ha qui tampoc sap viure sense ella i  lo desconegut també fa por. Viure des de una altra visió la vida és nou, no dona seguretat, no ho coneixem i no està ben vist. Per tant sigui com sigui ens enganxem al que ja coneixem per patètic que sigui. I així anem sobrevivint sota la boira. Vislumbrant de vegades el sol. De vegades no. I buscant recursos externs que ens omplin per trobar momentets de felicitat i plaer.

Quan som pares sembla que ha de venir amb el pack de la paternitat. Com moltes altres coses que pensem. Però No, no és així els fills són lliures i també tenen dret a triar, encara que pensem que s'equivoquen. Nosaltres estem al seu costat per ajudar, acompanyar, guiar i recomanar. Res més . Però la por pel seu futur, pel seu benestar, per la seva vida boicoteja la seva felicitat i l'amor que sentim per ells i ens fa creure que sentint por els protegim més o els evitem sofriments. Ens creiem que al ser més grans sabem mes i sabem el que és bo per ells. No és així,  l'unic que fem es robar la seva llibertat, la seva felicitat i el seu benestar, crear conflictes familiars, creant tensió i patir per patir, ja que si som pràctics no serveix de molt patir per que t’avances a una cosa que encara no saps si passarà, és un supòsit, però amb la possibilitat de crear allò per lo qual patim. Ens envellim darrera tot això i no gaudim d'ells.

Amb els fills perpetuem el camí de la por. Els condemnem a també haver-la de patir ells. Els ensenyem sense voler allò que a nosaltres no ens funciona i els condemnem a viure una vida sota la boira. Els fem creure que la vida és difícil i els privem de tot el seu potencial.

Ells com nosaltres tenen dret a equivocar-se, per què forma part del procés d’aprenentatge. Acceptar i respectar-los és no amenaçar, no condicionar, no fer-los sentir culpables del nostre sofriment, no forçar a fer coses que no senten.

 La vida és molt amplia i les possibilitats són infinites. No hi ha un camí més correcte que un altra. Tot està bé. Si és el que senten i el trien ells mateixos. Ningú més que ells saben  el que volen i com ho volen dur a terme. I el que han vingut a fer i a experimentar.

Una vivència apresa durant anys cala fondo en la personalitat d'una persona. Detectar-ho a temps, conèixer-ho i trobar eines per superar-ho i alliberar-se d'aquests patrons apresos és el millor regal que la vida et pot donar. Per poder ser un mateix i brillar amb llibertat i felicitat.

Jo trio el meu camí. Jo soc lliure de veure i de viure la meva vida com vulgui. Respecto i accepto també les eleccions dels altres. Però m’allunyo de les taques d´oli per què embruten. La boira és bonica veure-la des de dalt. No cal entrar-hi.

M'estimo, em cuido, em mantinc amb llum i energia per gaudir de tot i per permetre que els altres també gaudeixin. Visc el present i creo el futur que desitjo ara mateix amb els meus pensaments amb la meva alegria, amb el meu benestar. Gaudeixo veient als meus fills feliços, lliures i amb energia per veure i per viure una vida plena, com és.

VISCA LA LLIBERTAT!!!