EL DRET A decidir

Aquesta paraula està de moda. Queda molt bé utilitzar-la. Però realment sabem què significa? Som capaços  de fer-la servir de veritat i aplicar-la per tot a la vida. La posem en pràctica? O és senzillament un concepte teòric molt bonic?

Per mi triar és equivalent a lliure albir, a llibertat, a decidir lliurement, a acceptació i a respecte. Es la base d'una vida feliç.

Hi ha una paraula que potser també utilitzem i sabem molt bé què és però que no sabem detectar-la fàcilment quan entra i s’apodera de nosaltres. Es la por.

La por és sutil, se sap disfressar bé i es camufla en diferents formes. Ens manipula el pensament i ens sumergeix en la boira. No veiem clar. La por s'encomana, s'apodera de l'ego i et fa creure que és la teva opinió o que ets tu mateix. S'ancla fort a la vida d'una persona i el fa esclau d'ella. Es un recurs fàcil ja que l'hem mamat de petits. I el pitjor és que et roba energia, felicitat i la llibertat. Et fa creure que la vida és dura i que s'ha de patir, que és una obligació viure des del sofriment, per que sino no som prou bons. Es projecta en el futur i treu recursos del passat per tenir raó. Sotmesos a la por no tenim lliure albir, no tenim llibertat i no podem triar.

La por et paralitza, no et deixa avançar et fa sentir culpable i et fa sentir un irresponsable si no et sotmets a ella. Fa malpensar dels altres i et fa sentir sol. Separa. Alimenta la ira, la irritabilitat i la crispació. Es com una taca d’oli que allà on està ho emmerda tot. Et fa esclau i fa esclaus als del teu voltant.

Però ser lliure és prendre responsabilitat. Es fer-se responsable de les teves decisions. Hi ha qui té por de fer-se responsable de la seva vida. Por d´equivocar-se i es fa depenent d'altres que decideixin per ell a canvi de la seva “seguretat” De vegades pot ser un recurs per anar fent, anar sobrevivint i seguir sense criteri. Sense canviar res. I dir "no puc".També és una elecció.

Però hi ha un altra camí. Que és mirar-la de lluny, quan la reconeixes pots triar enganxar-t´hi o no. Pots veure-la venir. Pots allunyar-te allà on sigui. Es una energia externa a la persona, no és la persona pròpiament. Per tant cadascú pot triar separar-se d’ella, divorciar-se d'ella i ser lliure.

Hi ha qui tampoc sap viure sense ella i  lo desconegut també fa por. Viure des de una altra visió la vida és nou, no dona seguretat, no ho coneixem i no està ben vist. Per tant sigui com sigui ens enganxem al que ja coneixem per patètic que sigui. I així anem sobrevivint sota la boira. Vislumbrant de vegades el sol. De vegades no. I buscant recursos externs que ens omplin per trobar momentets de felicitat i plaer.

Quan som pares sembla que ha de venir amb el pack de la paternitat. Com moltes altres coses que pensem. Però No, no és així els fills són lliures i també tenen dret a triar, encara que pensem que s'equivoquen. Nosaltres estem al seu costat per ajudar, acompanyar, guiar i recomanar. Res més . Però la por pel seu futur, pel seu benestar, per la seva vida boicoteja la seva felicitat i l'amor que sentim per ells i ens fa creure que sentint por els protegim més o els evitem sofriments. Ens creiem que al ser més grans sabem mes i sabem el que és bo per ells. No és així,  l'unic que fem es robar la seva llibertat, la seva felicitat i el seu benestar, crear conflictes familiars, creant tensió i patir per patir, ja que si som pràctics no serveix de molt patir per que t’avances a una cosa que encara no saps si passarà, és un supòsit, però amb la possibilitat de crear allò per lo qual patim. Ens envellim darrera tot això i no gaudim d'ells.

Amb els fills perpetuem el camí de la por. Els condemnem a també haver-la de patir ells. Els ensenyem sense voler allò que a nosaltres no ens funciona i els condemnem a viure una vida sota la boira. Els fem creure que la vida és difícil i els privem de tot el seu potencial.

Ells com nosaltres tenen dret a equivocar-se, per què forma part del procés d’aprenentatge. Acceptar i respectar-los és no amenaçar, no condicionar, no fer-los sentir culpables del nostre sofriment, no forçar a fer coses que no senten.

 La vida és molt amplia i les possibilitats són infinites. No hi ha un camí més correcte que un altra. Tot està bé. Si és el que senten i el trien ells mateixos. Ningú més que ells saben  el que volen i com ho volen dur a terme. I el que han vingut a fer i a experimentar.

Una vivència apresa durant anys cala fondo en la personalitat d'una persona. Detectar-ho a temps, conèixer-ho i trobar eines per superar-ho i alliberar-se d'aquests patrons apresos és el millor regal que la vida et pot donar. Per poder ser un mateix i brillar amb llibertat i felicitat.

Jo trio el meu camí. Jo soc lliure de veure i de viure la meva vida com vulgui. Respecto i accepto també les eleccions dels altres. Però m’allunyo de les taques d´oli per què embruten. La boira és bonica veure-la des de dalt. No cal entrar-hi.

M'estimo, em cuido, em mantinc amb llum i energia per gaudir de tot i per permetre que els altres també gaudeixin. Visc el present i creo el futur que desitjo ara mateix amb els meus pensaments amb la meva alegria, amb el meu benestar. Gaudeixo veient als meus fills feliços, lliures i amb energia per veure i per viure una vida plena, com és.

VISCA LA LLIBERTAT!!!