CUIDAR LES FLORS

Aquesta és una de les frases més aclaridores per mi de la relació i de la influència que exerceix la natura en nosaltres i de com la necessitem.

“Dependemos de la Naturaleza no solo para nuestra supervivencia física. Tambien necesitamos a la Naturaleza para que nos enseñe el camino de casa, el camino de la prisión de nuestras mentes. Nos hemos perdido en el hacer, en el pensar en el recordar, en el participar y hemos olvidado lo que las rocas, las plantes y los animales saben. Nos hemos olvidado de ser.”

                                                                                                                           ECKHART TOLLE

 Després de creure que som superiors a la natura,  que podem dominar-la, de maltractar-la i d’aprofitar-la pel nostre interès, els humans hem perdut aquesta relació amb ella, ja comença a ser hora que ens adonem que som natura i és la nostra pròpia essència. El contacte amb la natura i la seva bellesa continua sent una necessitat bàsica, com ho són els aliments naturals.

Hi ha una dimensió emocional més enllà de tot enteniment. Quan es cultiva un hort o un jardí o quan es passeja per un bosc, se sent que la vida esta feta de coses senzilles, de matisos, d’olors, de vida, és un estimulació dels sentits. Es pau, és acceptació és connexió amb la terra i amb un mateix.

La bellesa d’una flor, la part més elevada de nosaltres mateixos. Ens mostra i expressa el que som en realitat. Tots sense excepció.

Però al portar una màscara (personalitat) no ho sabem. El treball està en contactar amb aquesta realitat i poder practicar-la en la vida quotidiana, en cada acció i en cada pensament. Nascuts del cor. Per ser nosaltres mateixos com som en realitat.

Les flors i la natura en general ajuden a fer aquest procés de creixement interior. Gaudim d’ella i aprofitem-ho! És un regal!

Del llibre MORIR PARA SER YO

EPÍLEG

Antes de terminar quiero dejarte unes palabras finales.

Recuerda siempre no delegar tu poder. En vez de eso, entra en contacto con tu própia magnificencia. Y en cuanto a encontrar el camino correcto, cada persona tiene el suyo. La única solución universal que tengo es que te ames a ti mismo incondicionalmente y que no tengas miedo de ser tú mismo. Esa es la lección más importante que aprendí en mi ECM, y creo sinceramente que, si siempre hubiera sabido esto, para empezar, nunca habria tenido cáncer.

Cuando somos fieles a nosotros mismos, nos convertimos en instrumentos de la verdad en este planeta. Como todos estamos conectados, tocamos las vidas de todos los que nos rodean, que a su vez afectan a las vidas de otros. Así, nuestra única obligación es ser el amor que somos y permitir que nuestras respuestas surjan de nuestro interior, de la forma mas apropiada para nosotros.

 Finalmente, nunca me cansaré de repetir lo importante que es que disfrutes de ti mismo y de la vida sin tomarte a ti mismo ni la vida demasiado en serio. Uno de los mayores defectos de muchos sistemas espirituales tradicionales es que a menudo nos conducen a tomarnos la vida demasiado en serio. Y a pesar de que ya sabes que detesto crear doctrinas, si alguna vez tuviera que crear un conjunto de principios para recórrer el camino espiritual hacia la curación, el número uno de mi lista sería que hay que reírse tan a menudo como uno pueda a lo largo del día y todos los dias y preferentemente de uno mismo. Eso estaria, sin duda, muy por encima de cualquier forma de oración, meditación, mantra o cambio de dieta. Los problemas del dia a dia no parecen tan grandes cuando se ven a través del filtro del humor i del amor.

En esta era de las tecnologias de la información, nos bombardean con noticias a velocidades de vértigo. Vivimos  en una época de mucho estrés y temor, y mientras nos dedicamos a protegernos de todo lo que creemos que està “ahí fuera”, nos olvidamos de disfrutar de nosotros mismos y de cuidar lo que llevamos dentro.

Nuestra vida es nuestra oración, es nuestro regalo para este universo; y los recuerdos que dejemos aquí cuando algun día abandonemos este mundo seran nuestro legado para nuetros seres queridos. Nos debemos a nosotros mismos y a todos los que nos rodean ser felices y expandir esa felicidad a nuestro alrededor.

Si podemos ir por la vida armados de buen humor y de la comprensión de que somos amor, estaremos ya entre el pelotón de cabeza de este juego .¡Añadámosle a la mezcla una buena caja de bombones y sin duda tendremos la fórmula ganadora!

Te deseo que disfrutes mientras te percatas de tu magnificencia y aprendes a expresarte en el mundo sin miedo.

¡Namasté!

               

                                                                                                           ANITA MOORJANI

EL COLOR DE LA VIDA

Hi ha un color que no tothom és capaç de veure. Hi ha un misteriós color que alguns no saben ni que existeix.

Aquest és el misteri de la vida. El misteri de la felicitat. El misteri de l’alegria. El  misteri de la pau. Però no una pau i una felicitat efímeres, si no una pau permanent constant. Interna. Profunda. Misteriosa....embriagadora.

Es aquí on volem arribar és aquí on tots desitgem instal·lar-nos.

Un instant, present, ara, aquí. Un moment de silenci interior i de contacte amb qui de veritat som, això dona pistes d’aquest misteri , d’aquest color.

Per saber que és, cal parar i sentir que el camí és fàcil, que el camí és com és i que no cal resistir-se al que és.  Quan posem resistència, quan planegem i planifiquem massa, quan pensem massa i quan el futur té mes importància que el present perdem la connexió..

Quan la por s’apodera del moment, quan la ment no para de jutjar, quan no estem en calma. Es difícil sentir pau interior i veure la vida del color preciós que és.

El temps no és real. Si vivim en el temps,veiem que és canviant, és inestable, és vulnerable, és sensible, és  emocionalitat  pura, és por,  és insegur,.... Però quan ja no mirem el temps, quan ja no mirem només cap a fora i practiquem aquesta presència de l’ara i aquí amb el que tinc, amb el que faig, tal com sóc. Apareix una nova visió de la vida, una nova dimensió, un nou color, uns nous ulls que la miren. Una acceptació de tot i de tothom, amor infinit, pau interior, tranquil·litat, i no expectatives programades per una ment, poruga i malalta. Confiança en que allò que hi ha és el que més m’ajuda, el que necessito per aprendre i avançar, el que em fa créixer interiorment i el meu mestre. I el millor regal que podem fer aquestes festes és viure  en aquesta pau i calma interior.

El misteriós nou color és un brillant lluminós i acollidor blau pàl·lid. Que demà pot ser rosa intens, demà passat pot ser lila i avui a la tarda pot ser groc o taronja. Canviant, fluint, brillant i preciós color del regal de la vida, la bellesa  a tot color. Només importa realment el que vivim ara, avui,  tal i com és.

LA MAGIA DE LA GRATITUD

Qui no desitja ser feliç tot el dia, les 24 hores, sense moments baixos.

Qui no desitja gaudir d`una salut plena, sempre, sense davallades.

Qui no desitja l’abundància en tots els aspectes de la seva vida.

Qui no desitja sentir amor amb plenitud, amor incondicional.

 Qui no desitja abolir les pors de la seva vida. Desfer-se de les motxilles que anem arrossegant i que pesen tant. Que no ens deixen avançar i estar en calma.

 Qui no desitja una vida llarga i plena.....

Tot això és possible. Es dins nostre, el poder de transformar la nostra vida el tenim nosaltres.  Només cal deixar la ment a un costat i sentir, sentir gratitud per tot.

“Gràcies” és una paraula màgica que transforma les coses i la forma de veure-les. Et porta al present, a la plena consciència.

La gratitud obre les portes a la felicitat. És la clau a l´abundància en tots els aspectes. Es un canvi de vibració. Canvies tu, canvia el teu entorn. I tot retorna.

Es una força transformadora.

Sentir gratitud a la vida, al dia d’avui, al que ens ofereix, a les oportunitats que tenim en cada moment d’experimentar sensacions, emocions i sentiments. Als aprenentatges que cada crisi ens dóna, a la força interior que ens mobilitza a superar-ho tot.  A la bellesa que hi ha en cada cosa, en cada racó. A la natura, font de vida i de salut. Als aliments que ens dóna la terra a cada estació, adequats i complerts. 

Dir “Gràcies” purifica l`ànima, sana les relacions, sana la vida, facilita el perdó. És una protecció. Les virtuts de la gratitud són innombrables. Només quan ho practiques pots veure els resultats. No és una metodologia, no és una tècnica, no és una teràpia. Es la cosa més senzilla que hi ha. Ho pots fer en qualsevol lloc.

És prendre consciència del moment present i acceptar-lo tal com és, tot passa per alguna cosa, tot té sentit, confiar constantment en la vida i agrair allò que ens dóna, ara mateix. Sense expectatives.  Prendre consciència de tot el que passa, no buscar explicacions, no enganxar-se en el passat. No projectar-se en el futur. Sentir plenament que estàs viu, sentir plenament el teu cos en aquest moment, acceptar-lo i agrair les possibilitats que ens dóna de veure , de tocar, de sentir, d’olorar, d’assaborir ....

És senzill. Només es necessita una pràctica constant. GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES....

Agrair augmenta la intensitat de la vida, augmenta l’alegria, augmenta les ganes de gaudir de tot.

És l’art d’assaborir la vida. Es un treball sobre un mateix que s'expandeix sobre tothom.” GRÀCIES”

EL GOIG DE SER

La infelicitat o negativitat és una malaltia en el nostre planeta. El que és la contaminació a nivell exterior ho és la negativitat a nivell interior. Està per tot arreu, no solament en llocs on la gent no té suficient, si no també, i encara més, a on tenen de sobra. Es això sorprenent? No. El món ric està encara més identificat amb la forma, més perdut en el contingut, més atrapat en l’ego.

La gent creu que la seva felicitat depèn del que passa, és a dir, depèn de la forma. No es donen compte que el que passa és el més inestable de l’univers. Canvia constantment. Miren el moment present com si estigués espatllat per alguna cosa que ha passat i no hauria d’haver passat, o com si faltés alguna cosa que hauria d’haver passat i no ha passat. I així es perden la perfecció profunda que és inherent a la vida mateixa, una perfecció que sempre està allà, que es troba més enllà del que passa o deixa de passar, més enllà de la forma. Accepta el moment present i trobaràs la perfecció que és més profunda que qualsevol forma i no està afectada pel temps.

El goig de viure, que és la única felicitat autèntica, no pot arribar-te a través de cap forma, possessió, fet, persona o succés; de res que succeeixi. Aquest goig no pot arribar-te mai. Emana de la dimensió sense forma que hi ha dins teu, de la consciència mateixa, i és una mateixa cosa amb el que tu ets.

                                                                                                                                                                        Eckhart Tolle

                                             “Un nuevo mundo, ahora”

CAMBIA TU VIDA

Tú puedes cambiar tu vida sin depender de nadie ni nada de afuera. No sabes esto porque has olvidado quien eres. Tu poder está en tu interior, no en tu exterior y no depende de nada externo. Es más simple de lo que crees. Si deseas cambiar tu vida, lo único que necesitas es estar dispuesto a ¡aceptar el 100% de la responsabilidad!

No importa lo que esté pasando o lo que nos parezca que nos está haciendo la vida, la realidad es que nos lo hacemos nosotros mismos.

Lo que atraemos y vivimos está determinado por nuestras propias memorias que se repiten, nuestra programación que nos habla. Estas memorias se repiten todo el tiempo. Son como CDs que se reproducen en nuestra mente, estemos o no conscientes de ello. Ellas nos dicen lo que es bueno y lo que es malo, lo que es correcto y lo que es incorrecto. Nuestro intelecto cree saberlo todo però, en realidad, no sabe nada. Ni siquiera sabe que lo controlan estas memorias.

Cuando despertamos entendemos la realidad. Nos volvemos mas conscientes y capaces de tomar mejores decisiones.  Y lo mejor que podemos decidir es dejar de vernos como víctimas, ya que no lo somos ni lo seremos. Si te consideras una vítima de las circunstancias, por favor recuerda que, en realidad, eres víctima de tus propios pensamientos. No hay nadie en el exterior. Todo depende de tu percepción. Tu percibes que los demas te estan haciendo algo però, en realidad, no hay nadie allí afuera. Lo que ves son tus pensamientos sobre los demas o sobre la situación. Así és. No hay nadie afuera.

Es possible que canviar sea difícil porque sentirse víctima tiene sus ventajas. Tal vez niegues esta idea categóricamente però, de hecho, la unica razon por la que entregamos nuestro poder es porque hacerse la víctima nos otorga algun tipo de beneficio. Tal vez obtengamos algo de atención. Tal vez tengamos demasiado miedo para sentarnos en el asiento del conductor de nuestra vida. Y, lamentablemente, siempre encontramos a personas que están de acuerdo con nosotros y confirman nuestra calidad de víctimas. Además, nuestro subconsciente hace todo lo que sea necesario para tener la razon. Va por la vida atrayendo a gente y situaciones que nos dan la razon. Una vez que creemos algo, tratamos de comprovar que es cierto pero luego nos sentimos muy desafortunados porque nos pasamos la vida atrayendo un montón de cosas malas.

Sin embargo cuando ocurre algo, podemos elegir soltar en vez de reaccionar y dejar de elegir vernos como víctimas. Soltar es una elección consciente y mejor que nos permite encontrar lo que estamos buscando y mucho más. Al principio, tal vez te parezca difícil romper con la costumbre, però una vez que aprendas cómo hacerlo, descubrirás que tú controlas la situación y se te hará muy fácil cambiar tu vida.

 No lo olvides: si deseas liberarte, acepta el 100% de la responsabilidad. Es fácil cambiar lo que tu mismo has creado y atraído. Las respuestas comenzaran a aparecer mágicamente en cuanto consideres la posibilidad de que tal vez hay algo dentro de ti que atrae ciertas cosas en tu vida. Te llegaran las soluciones perfectas. Recuperarás tu poder. Y mejor aun, como lo que se borra de ti se borrará de los demás, notarás que la gente cambia, auque no seran ellos quienes cambian, en realidad. A medida, que tu cambies cambiara tu realidad. Ya no necesitarás hablar tanto para obtener los resultados que buscas, porque soltaras tu necesidad de tener razón y decir la última palabra. Entenderás la verdad y sabrás que no importa tener la razón. Tu verdera identidad esta mas allà de los problemas y las discusiones. Libérate de esta forma de pensar y encontrarás la paz. Y a medida que cambies, notarás que el mundo tambien cambiará.

Puede ser que todos nos veamos diferentes. Algunos aparentan tener mas desafios, otros menos, però todos tenemos las mismas oportunidades. Todos venimos de la misma fuente y regresaremos a esa fuente. Si decides despertarte y dejar de verte como la víctima, posiblemente logres disfrutar de la vida, divertirte y regressar a casa en un asiento de primera classe. Si prefieres no dejar de echar culpas, tal vez tengas que regresar a casa nadando. Però al final, lo único que no podemos cambiar es que todos regresaremos a CASA.

Mabel Katz

“El camino mas facil para vivir”

SIMPLEMENT

Ara és el moment més poderós que tenim, no hi ha res més. Simplement això. Donem voltes i més voltes i busquem sense parar, sentim buidor i busquem i busquem. Treballs espirituals, proteccions, pors de tothom, judicis, mals preludis, ens fan esclaus de  les nostres propies pors. Nosaltres tenim força poderosa sobre tot. Des de la força de l’amor.

Simplement somriure el moment que visc, fixo la ment en allò que faig, em centro, no ho jutjo, no ho classifico, no ordeno,....no projecto. Simplement faig i gaudeixo del que faig,

No hi ha pressa, sento i permeto sense jutjar el moment. Sense mirar hora ni temps, no expectatives,  gaudir del fet de viure. Agrair  el que tinc, oblidar allò que  falta.

Sigues feliç ara per un moment i podràs ser-ho sempre més.

No pensis, sent i prou. Deixa espai. No creguis en res. Olora, toca, escolta......mira... encantat....

Tot està aquí mateix.  Tot està bé. Tot és fàcil. Tot sense pressa. Tot es pot acceptar. Tot es pot permetre. Tot és complert. Tot és.

Tot és bellesa. Bellesa dins de cada persona. Camuflada però allà està. Mira i la veuràs. Mira sense mirar. El tresor és a l’interior.

No cal fer res, només despullar-nos de les falses creences, de les etiquetes, judicis i mals pensaments. Llavors apareix el que som de veritat i llavors sabem que no hi ha res a fora, que no hi ha res a fer. Que tot és dins. Que ja ho sabem tot.  Alliberació de les cadenes que ens empresonen dins uns personatge, fals i malalt.

Obrir la ment a tot ,confiar en la vida, creure en nosaltres, prendre el poder de la nostra vida ara mateix. Just aquí i ara és el lloc i el moment de ser feliç.

 Ser feliç és una decisió. No cal res extern. No cal esperar a res. No cal tenir res. Atreveix-te a provar-ho, és un clic.

Excuses, pors, paquets del passat, emocions implantades, ments accelerades, tòxics mentals i alimentaris. Moltes coses poden fer que no et decideixis a fer el que sents, a creure en tu.

Tu ets el més important, tu pots canviar el món, tu pots fer que visquem tots  millor, tu ets poderós. Canvia tu i canviarà el teu voltant.

 SÓC+ÉTS+SÓM

Tot el que importa es ara mateix. Es dins teu. Obre el cor. Obre´l de bat a bat. Mira´t i mira més enllà de tu. Mou-te i mou les peces de la teva vida. Sent i escolta el que sents. Escolta´t i sent profundament el que escoltes. Gira la vida i mira-la del revés. Veuràs alguna cosa que no sabies. No pensis, para´t, respira i sent. Fes-te preguntes, no facis preguntes.

Parla´t, no parlis. Escolta el silenci entre els teus pensaments.

Allà, qui sap a on serà la veritat. Qui la té. TU. Només hi ha la teva veritat. No serveix per a ningú més. Es propietat teva. Sigues tu mateix. Com ets. No com voldries ser. I així seràs tu de veritat.

Quantes coses hem après que no serveixen per res.  Previsions sense sentit. Pors sense motiu. Res a fer, res a dir, res a parlar. Només espai interior que és saviesa perfecte. Superant tota lògica. Superant tot temps.

Simplement és això que ara veig, visc, contemplo i admiro. Simplement sóc un ésser meravellós complert i perfecte. Lluminós i creador.

Simplement viatjo sense pes. Jugo amb la vida, sense pressa. Admiro les circumstàncies. Ric amb els sons. Palpito amb la bellesa de la natura. Admiro les cosetes petites.

Simplement visc.

Ara ja sé. Ja ho sé tot. no em cal res més.

No busco més.

 Simplement “SÓC” i tu “ÉTS”.....i tots “SÓM”

LES MANS

La vida està a les nostres mans, i elles són les millors eines de que disposem. Són la materialització de la nostra creativitat, dels nostres projectes. Son perfectes.

Què podem fer amb les mans? Doncs més coses de les que imaginem.

Podem mostrar el nostre amor a través de les carícies, permetre la tendresa, tocar i palpar el cos..... . Poden sanar,  transmetre energia sanadora, regeneradora, canalitzar aquesta energia per harmonitzar i equilibrar el nostre ésser. . Poden fer massatges terapèutics per tot el cos,  pels peus,..... Poden crear bellesa; l’art en infinitat de formes fruit de la inspiració;, pintura, escultura, arquitectura,... Poden recollir de la natura plantes medicinals i fer preparacions  terapèutiques, recollir essències florals. Poden cuidar un hort i un jardí, plantar i recollir verdures, recollir fruita,... Poden escriure llibres i a partir d’ells aprendre. Poden construir cases i camins per arribar a tot arreu, construir mobles i decorar les cases. Poden cosir i fer peces de vestir i d’abric. Poden fer llenya per escalfar-nos.  Poden cuinar plats deliciosos i sans que ens mantindran forts i vitals. Poden donar i oferir ajuda, poden sembrar llavors de llum que tard o d´hora germinaran.

Donar, donar i donar, res més. La vida és un regal que ens ve donat on hem d’aprendre i experimentar amb les pròpies mans.

Les mans són les eines , els instruments que materialitzen els nostres pensaments, il.lusions i desitjos. Emanen energia transformadora, generadora de vida i de salut. Aprofitem aquest potencial i admirem aquest regal.

En agraïment a les meves mans.

EL DRET A decidir

Aquesta paraula està de moda. Queda molt bé utilitzar-la. Però realment sabem què significa? Som capaços  de fer-la servir de veritat i aplicar-la per tot a la vida. La posem en pràctica? O és senzillament un concepte teòric molt bonic?

Per mi triar és equivalent a lliure albir, a llibertat, a decidir lliurement, a acceptació i a respecte. Es la base d'una vida feliç.

Hi ha una paraula que potser també utilitzem i sabem molt bé què és però que no sabem detectar-la fàcilment quan entra i s’apodera de nosaltres. Es la por.

La por és sutil, se sap disfressar bé i es camufla en diferents formes. Ens manipula el pensament i ens sumergeix en la boira. No veiem clar. La por s'encomana, s'apodera de l'ego i et fa creure que és la teva opinió o que ets tu mateix. S'ancla fort a la vida d'una persona i el fa esclau d'ella. Es un recurs fàcil ja que l'hem mamat de petits. I el pitjor és que et roba energia, felicitat i la llibertat. Et fa creure que la vida és dura i que s'ha de patir, que és una obligació viure des del sofriment, per que sino no som prou bons. Es projecta en el futur i treu recursos del passat per tenir raó. Sotmesos a la por no tenim lliure albir, no tenim llibertat i no podem triar.

La por et paralitza, no et deixa avançar et fa sentir culpable i et fa sentir un irresponsable si no et sotmets a ella. Fa malpensar dels altres i et fa sentir sol. Separa. Alimenta la ira, la irritabilitat i la crispació. Es com una taca d’oli que allà on està ho emmerda tot. Et fa esclau i fa esclaus als del teu voltant.

Però ser lliure és prendre responsabilitat. Es fer-se responsable de les teves decisions. Hi ha qui té por de fer-se responsable de la seva vida. Por d´equivocar-se i es fa depenent d'altres que decideixin per ell a canvi de la seva “seguretat” De vegades pot ser un recurs per anar fent, anar sobrevivint i seguir sense criteri. Sense canviar res. I dir "no puc".També és una elecció.

Però hi ha un altra camí. Que és mirar-la de lluny, quan la reconeixes pots triar enganxar-t´hi o no. Pots veure-la venir. Pots allunyar-te allà on sigui. Es una energia externa a la persona, no és la persona pròpiament. Per tant cadascú pot triar separar-se d’ella, divorciar-se d'ella i ser lliure.

Hi ha qui tampoc sap viure sense ella i  lo desconegut també fa por. Viure des de una altra visió la vida és nou, no dona seguretat, no ho coneixem i no està ben vist. Per tant sigui com sigui ens enganxem al que ja coneixem per patètic que sigui. I així anem sobrevivint sota la boira. Vislumbrant de vegades el sol. De vegades no. I buscant recursos externs que ens omplin per trobar momentets de felicitat i plaer.

Quan som pares sembla que ha de venir amb el pack de la paternitat. Com moltes altres coses que pensem. Però No, no és així els fills són lliures i també tenen dret a triar, encara que pensem que s'equivoquen. Nosaltres estem al seu costat per ajudar, acompanyar, guiar i recomanar. Res més . Però la por pel seu futur, pel seu benestar, per la seva vida boicoteja la seva felicitat i l'amor que sentim per ells i ens fa creure que sentint por els protegim més o els evitem sofriments. Ens creiem que al ser més grans sabem mes i sabem el que és bo per ells. No és així,  l'unic que fem es robar la seva llibertat, la seva felicitat i el seu benestar, crear conflictes familiars, creant tensió i patir per patir, ja que si som pràctics no serveix de molt patir per que t’avances a una cosa que encara no saps si passarà, és un supòsit, però amb la possibilitat de crear allò per lo qual patim. Ens envellim darrera tot això i no gaudim d'ells.

Amb els fills perpetuem el camí de la por. Els condemnem a també haver-la de patir ells. Els ensenyem sense voler allò que a nosaltres no ens funciona i els condemnem a viure una vida sota la boira. Els fem creure que la vida és difícil i els privem de tot el seu potencial.

Ells com nosaltres tenen dret a equivocar-se, per què forma part del procés d’aprenentatge. Acceptar i respectar-los és no amenaçar, no condicionar, no fer-los sentir culpables del nostre sofriment, no forçar a fer coses que no senten.

 La vida és molt amplia i les possibilitats són infinites. No hi ha un camí més correcte que un altra. Tot està bé. Si és el que senten i el trien ells mateixos. Ningú més que ells saben  el que volen i com ho volen dur a terme. I el que han vingut a fer i a experimentar.

Una vivència apresa durant anys cala fondo en la personalitat d'una persona. Detectar-ho a temps, conèixer-ho i trobar eines per superar-ho i alliberar-se d'aquests patrons apresos és el millor regal que la vida et pot donar. Per poder ser un mateix i brillar amb llibertat i felicitat.

Jo trio el meu camí. Jo soc lliure de veure i de viure la meva vida com vulgui. Respecto i accepto també les eleccions dels altres. Però m’allunyo de les taques d´oli per què embruten. La boira és bonica veure-la des de dalt. No cal entrar-hi.

M'estimo, em cuido, em mantinc amb llum i energia per gaudir de tot i per permetre que els altres també gaudeixin. Visc el present i creo el futur que desitjo ara mateix amb els meus pensaments amb la meva alegria, amb el meu benestar. Gaudeixo veient als meus fills feliços, lliures i amb energia per veure i per viure una vida plena, com és.

VISCA LA LLIBERTAT!!!